torno a escriure fill estimat,

han passat, no un grapat, sinó un munt d'anys "pequeñajico", el que va començar com un recull de tots els teus moments va quedar aturat per la mateixa inèrcia de la vida.

i és que hem tingut tanta feina, ens han passat tantes i tantes coses que ha estat pràcticament obligat aparcar en el temps el teu diari del meu amor.

encara que en el meu cervell i en mil dels seus racons estan adherits tots els teus records, bons i dolents, millors i pitjors i uns apaivaguen els altres, i uns endolceixen els següents dins un catàleg d'immensa maternitat que només puc sentir sense límits per tu rei meu.

en aquest temps tu t'has dedicat a jugar i a crèixer, aprendre a caminar pel món, de moment junts, agafats de la mà fins el dia ja no molt llunyà que ho faràs en solitari i amb la motxilla carregada de regals que duràs de tots aquells que t'estimem.

un molt bon amic carinyosament ens va nomenar com el mític Equip A, un altre en un temps encara més perdut en el propi temps fins i tot va entrar en el nostre mon màgic, i ens va batejar com els Tres de la Lluna, l'ensenyarem a contemplar el cel a la nit i el seu infinit poder sobre totes les coses que tenim i vivim, els estels guardant la lluna bella, la nit que és l'aixopluc casolà dels que s'estimen arraulits a qualsevol lloc.

així hem estat i estem apinyats o agrupats, conjuntats o reunits, juntets després de tot.

i ara torna a ser moment que estirem dels records nit rere nit sota l'aixopluc de la nostra lluna amiga a casa nostra.